LA RUTI / La hipòtesis dinàmica
La hipòtesis dinàmica
S’ha descobert que els bacils de la infecció latent que causa el Mycobacterium tuberculosis no estan “adormits”, tal i com es pensava, sinó que duen a terme una batalla constant contra l’hostatger. Un cop generada la lesió primària (1), els bacils en multiplicació es disseminen a través de la circulació sanguínia o, localment, via l’arbre bronquial (2). En multiplicar-se, el bacil destrueix els macròfags alveolars (MA) i genera un medi extracel·lular necròtic, on finalment roman. Aquest mitjà resulta molt estressant per al bacil, que deixa de créixer i de replicar-se. L’estat no replicatiu pot revertir quan el bacil és fagocitat per un MA no activat; en cas que el fagociti un MA activat, l’estat no replicatiu li permet resistir els mecanismes bactericides del macròfag.

La multiplicació bacil·lar conclou un cop s'ha desplegat la resposta immunitària, en què s’activen tots els MA infectats. Per sobreviure, el bacil ha de persistir en el seu estat no replicatiu en el teixit necròtic de la lesió (granuloma) o bé a l’interior dels MA que drenen fins a l’espai alveolar les restes de cèl·lules necròtiques. Arrossegats pel fluid alveolar, els bacils assoleixen l'espai bronquial superior, on es degluteix i es destrueix a l’estómac (3). No obstant això, atès que en aquest espai es generen els aerosols que condicionen l'aire sec i fred que inspirem, els bacils no replicatius durant la inspiració poden tornar a l'alvèol pulmonar, on infecten nous MA inactius i generen una nova lesió (4).
En aquest procés de reinfecció constant, hi ha la possibilitat que el nou focus infectiu es desenvolupi als lòbuls pulmonars superiors, on la resposta inflamatòria és tardana i exagerada, la qual cosa provoca una destrucció dels teixits i la formació de las cavitats típiques de la tuberculosi (5).

Hipòtesis dinàmica

MÉS CONTROL DE LA REINFECCIÓ
Actualment, el tractament de la tuberculosi latent es basa en l’administració de isoniazida (INH), un antibiòtic que destrueix els bacils en fase de multiplicació activa amb què s’evita la reinfecció constant i s’acaben drenant tots els bacils no replicatius (3t-5t). Tanmateix, a causa de la lentitud amb què es produeix el drenatge, el tractament s'allarga fins a nou mesos, un de més curt no resulta eficaç perquè per eliminar el risc de reinfecció s'han de drenar del teixit narcòtic tots els bacils no replicatius. A més, en destruir-se els bacils replicatius, s'elimina la presència de limfòcits T específics circulants, encarregats d'identificar focus de reinfecció incipients.

Es planteja una teràpia combinada que evita l’eliminació de la resposta immunitària específica: l’administració d’una vacuna després d’una pauta curta d’antibiòtic (isoniazida). La vacuna desenvolupada (RUTI ®) es fabrica a partir de fragments de bacils no replicatius. Permet reconèixer antígens de bacils en replicació o no replicatius, la qual cosa augmenta l’eficàcia del control de la reinfecció. La pauta de medicació es veu reduïda de nou mesos a un. Aquesta modalitat terapèutica es troba en fase de desenvolupament clínic. S’ha demostrat l’absència de toxicitat en humans i el seu poder immunogènic (fase I); les fases posteriors (II i III), que demostraran l'eficàcia del tractament, requeriran un mínim de cinc anys.

Investigación y Ciencia
PRENSA CIENTIFICA S.A.
www.investigacionyciencia.es